On seràs?

Dimarts de vetlla, la nit és fosca,

la tardor crida sobre els terrats.

La mare el crida i ell li contesta,

somriures cauen galtes avall.

 

Criden les bruixes en nit de festa,

avui no és dia per un infant.

Però ell se n’oblida, ja no té pressa.

L’octubre mor a les seves mans.

 

On seràs quan et vulgui veure ?

On s’amaguen tots aquells anys ?

On eres quan la nit et cridava ?

On puc amagar-me quan vinguin els llamps ?

 

Matins i vespres sense disfresses,

tardes d’agost i vespres robats.

Viatges d’anada pendents d’una carta,

Històries velles per fer-nos més gran

 

Un la major amb els dits de sucre,

o potser un piano a quatre mans.

Un adormir-me a la teva falda,

i algun t’estimo dissimulat.

 

On seràs quan et vulgui veure ?

On s’amaguen tots aquells anys ?

On eres quan la nit et cridava ?

On puc amagar-me quan vinguin els llamps ?

 

On seràs quan et vulgui veure ?

On s’amaguen tots aquells anys ?

On eres quan la nit et cridava ?

On puc amagar-me quan vinguin els llamps ?

Música: Anna Pérez

Lletra: Jordi Verdaguer