Ànima

Instants plens d’històries que escrius al teu pas,

Perenne constància d’un joc que no és poruc.

Cor infatigable, obert de bat a bat,

Un cos que demana, al límit del compàs.

 

El tren fa llunes que ha marxat, ets lluny a l’est.

Com més tros camines, més fort ets.

Mastegues la por, poeta del camí,

Si tu em vols amb tu, jo vull venir.

 

Qui diu que no pots viure i ser lliure ?

Potser un esclau que el temps espera.

Qui diu que ens posem pedres al fetge ?

Incoherències d’un sistema mal criat.

 

T’imagino caminant a l’horitzó

Pas lleuger! Pas content!

T’imagino estimant i somrient,

Pas alegre ! Pas content !

 

He volgut cridar-te a cel obert.

Sento a l’ànima aquell agreamarg.

Llenco a les estrelles els meus sentiments

Somio en el dia que ens retrobarem.

 

Qui diu que no pots viure i ser lliure ?

Potser un esclau que el temps espera.

Qui diu que ens posem pedres al fetge ?

Incoherències d’un sistema mal criat.

 

T’imagino caminant a l’horitzó

Pas lleuger! Pas content!

T’imagino estimant i somrient,

Pas alegre ! Pas content !

 

T’imagino caminant a l’horitzó

Pas lleuger! Pas content!

T’imagino estimant i somrient,

Pas alegre ! Pas content !

Pas alegre ! Pas content !

Música: Anna Pérez

Lletra: Carles Salas