Clau de Fa

Vull que siguis una estrofa, una tornada, un bis

d’un repertori massa curt per una nit d’estiu.

Digue’s com puc abrigar-me quan senti que els dits

se’m glacen de portar el teu cor guardat dins el meu pit.

 

Riu quan el cel plora perquè així les llàgrimes desfan

Els encanteris d’un vell mag obscur i gris.

Treu’me d’aquest cau on l’ombra es menja massa hores,

Arrossega’m fin son no s’acabi mai la nit.

 

Canta’m un somriure ara que el món ens mira.

Dibuixa una estona per passar plegats.

Vola una mirada, que quan riu m’esquiva.

Dona’m un silenci en clau de Fa.

 

Una partitura d’un moment que vol ser un “ara”

Els poemes del mar trenquen els records en mil.

Un somni de nostàlgies que la pols vol amagar-me

Un amalgama de secrets guardats en Re menor.

 

Canta’m un somriure ara que el món ens mira.

Dibuixa una estona per passar plegats.

Vola una mirada, que quan riu m’esquiva.

Dona’m un silenci en clau de Fa.

 

Canta’m un somriure ara que el món ens mira.

Dibuixa una estona per passar plegats.

Canta’m un somriure ara que el món ens mira.

Dibuixa una estona.

Vola una mirada, que quan riu m’esquiva.

Dona’m un silenci en clau de Fa.

Música: Carles Salas

Lletra: Jordi Verdaguer