Vol 440

El sol burleta em persegueix i sembla que no es pongui mai.

Les broques d’un vell rellotge que no saben on girar.

Hiverns de sol buscant les ombres i un estiu per abrigar-me

Quan la distància és massa llarga com per no voler tornar

 

I quan el cap et diu que corris però el teu cos no el pot seguir

Desafies el mar surant el l’aire d’un cel buit

I quan el cor et diu que estimis amagant-te en l’infinit

Els teus ulls busquen respostes refugiant-se lluny d’aquí

 

Tanta fredor es fa més humana i t’acompanya vigilant.

Abandonant-te a una mirada cap a un punt desubicat.

Enmig d’un mapa que amuntega massa punts per recordar-se’n

Imatges sons i mil paraules que voldries no oblidar.

 

 

I quan el cap et diu que corris però el teu cos no el pot seguir

Desafies el mar surant el l’aire d’un cel buit

I quan el cor et diu que estimis amagant-te en l’infinit

Els teus ulls busquen respostes refugiant-se lluny d’aquí

Música: Anna Pérez

Lletra: Jordi Verdaguer